dijous, 19 de juliol del 2012

Novetat Blau: Ficcions, Max Sunyer

Reedició d'un dels discos capitals del jazz contemporani del segle XX, en una primera edició en vinil (1984) i masteritzat digitalment i editat en CD el 1992. Esgotat des de fa uns anys torna al mercat, amb tot mereixement, aquesta producció que ens presenta a un dels genis de la guitarra, Max Sunyer, acompanyat per Zé Eduardo al baix, Quino Bejar percussions i Jordi Rossy a la bateria. Amb una important trajectòria personal, a l'haver estat component bàsic de bandes com Iceberg o Pegasus, Max Sunyer desenvolupa en Ficcions la seva creativa faceta de compositor en dotze dels tretze temes i ens delecta amb una delicada interpretació que fa que Ficcions no només sigui un testimoni del jazz dels vuitanta, sinó també una perfecta lliçó musical actual.


Tot començà el mes de maig de l’any 1984, quan vaig anar a tocar al club Lila’s Jazz de S’Arenal (Mallorca). Una de les nits va aparèixer en Joan Bibiloni, company de camí des d’haver-lo conegut amb Zebra al 1973 i amb qui gradualment havia establert una relació musical/humana magnífica, solidificada amb el decurs dels anys. Aquella nit, em va venir a saludar –feia temps que no ens veiem–, i em va proposar gravar un disc per Blau-Xocolat –una discogràfica de Palma dirigida per en Miquel Àngel Sancho–, amb la què estava prou implicat com per decidir seduir-me amb aquesta proposta.
El fet era que ja feia uns tres anys que jo no gravava un disc propi, i aquesta invitació em produí certes pessigolles a l’esperit: era una nova oportunitat d’entrar al meu interior per extreure’n sentiments i vivències acumulades, un desafiament més a vèncer, una nova aventura, un nou viatge al desconegut, un repte per l’enginy, una provocació en definitiva. I això, confesso i reconec, sempre m’ha agradat, de manera que em vaig posar immediatament a treballar el projecte.
Vaig decidir que seria un disc en format de trio més percussió –ho descric així perquè la idea era implementar la secció rítmica sense desvirtuar el concepte de trio–,
amb músics amb els quals no havia tocat gens o molt poc i que em podrien incentivar per fer un disc diferent, de caire més jazzístic, però seguint fonamentalment el meu tarannà creatiu. Vaig engrescar al contrabaixista Zé Eduardo –amb qui havia compartit una jam privada indescriptiblement deliciosa a una masia eivissenca al 1977– què llavors donava classes al Taller de Músics de Barcelona. També a Jordi Rossy, joveníssim i ja brillant bateria a l’època de qui admirava la seva manera d’entendre el ritme. Com a percussionista, vaig convidar a Quino Béjar, músic que coneixia des de l’època dels 70 a la sala Zeleste i amb el qual ens unia la complicitat d’històries compartides, però, mai acabades de realitzar plenament.
La gravació fou una passada de sensacions i complicitats, així com d’una calor de sauna absoluta. Plantejada com un assaig, miràvem els temes un per un i així els anàvem enregistrant: tot directe com en un concert. L’estudi de l’amic Santi Picó va ser una festa d’un parell de dies en la que ell va ajudar moltíssim, com sempre acostuma a fer.
Finalment, a l’hora de fer el CD –la primera edició va ser editada en vinil–, vaig decidir incloure-hi un tema de la gravació que no havia cabut al vinil (a causa del límit de temps que imposa la qualitat en aquest suport), així com dos temes enregistrats a casa amb una gravadora digital i moltes pistes de guitarra, jugant amb delays i l’E.Bow.
A tots els esmentats, moltíssimes gràcies per haver-me ajudat a dur a terme aquest testimoni d’uns temps vertiginosos.
- Max Sunyer -

dimecres, 4 de juliol del 2012

Ofertes: 3x2 Blau

Ara a la botiga hi trobaràs 3x2* en discos del nostre segell Blau, i a més t'emportaràs el nostre recopilatori Blau 25 anys de regal!!

(*) El de preu més baix te surt gratis